Hola! Soc l’Arantxa, treballo en l’àmbit del disseny-motion graphics. l’Art és un tema que m’interessa àmpliament i he decidit fer un pas endavant per veure quins coneixements i quines sortides puc afegir a la meva carrera tant professional com personal.

Estic matriculada de l’assignatura Seminari d’història de l’art.

Comparteixo la il·lusió de les meves companyes i espero poder ajudar i donar suport per qualsevol cosa aquest semestre.

Salutacionss!!

Em diuen Pilar Garcia Vivó. Soc estudiant del Grau d’Arts en la UOC i també del Grau de Fotografia en la UNIR.

Sempre m’ha agradat estudiar i mai no he pogut fer-ho sense haver de compaginar els estudis amb la feina. Així vaig estudiar, primer, un grau superior de formació professional, més tard, la Diplomatura de Graduat Social en la Universitat de València i, després, la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual en la UOC.

Pel trajecte d’eixos anys, vaig cursar estudis de violí i flauta travessera, em vaig casar, vaig aprovar una oposició i vaig tindre una filla i un fill. Tots tres són els meus amors.

He fet milers de fotografies al llarg de la meua vida, família, paisatges, ciutats, persones, concerts, teatre… fins i tot, reportatges de boda i de nadons, però mai no m’he dedicat de manera professional, tal vegada perquè sempre he sigut molt perfeccionista i, ara per ara, estic convençuda que això sempre m’ha bloquejat per a donar a conéixer el meu treball.

M’agrada la Natura, l’Art, viatjar, conéixer altres cultures, altres maneres de pensar, de veure, però també m’agrada compartir moments amb la meua família, xarrar amb els meus amics, ballar i riure!

Ara que soc més gran, ja són 60! molt propera a la jubilació (per fi!), continue estudiant i treballant.  Algunes persones em pregunten, per a què? I jo sempre els responc: -pel plaer d’aprendre coses noves, perquè m’agraden els reptes i perquè quan em jubile podré fer el que m’agrada sense haver de compaginar-ho amb la feina.

Comence aquest Grau d’Arts amb molta il·lusió. Espere aprendre molt del bagatge d’altres artistes, de la història i dels materials que podem emprar per a donar forma a allò que vull transmetre.

Us desitge un bon semestre, gaudim i força!

Benvolguts companys de viatge, mestres i estudiants,

Amb la intenció de presentar-me, puc explicar-vos que el meu nóm és Raquel, que tinc 37 anys i que treballo actualment com a mestra amb criatures menudes. Puc compartir, també, que tinc la sort de viure entre natura i que gaudeixo d’estones contemplant el meu entorn i els silencis que m’ofereix el meu racó de món. En canvi, explicar qui sóc fa més vertígen. He sigut moltes jo al llarg de la vida i encara m’estic forjant.

En aquest fer-me, me n’adono que he anat posposant el que m’agradaria que formés part de la meva definició. I eus ací que el 2025 ha portat amb ell un nou propòsit, el d’assolir una fita pendent, la de SER graduada en arts amb tot el que comporta aquesta formació, una transformació de la ment, la mirada i l’emoció.

No tinc pressa i no tinc por.

Quina és la raó per la qual he decidit cursar el grau d’Arts de la UOC?

Serà que ja sóc més a prop dels 40 que dels 30 i m’agafa cert vertigen de pensar que he viscut la joventut sense fer-la massa conscient, que ara noto com els somnis comencen a escapar-se, i aquest és un intent de salt per veure si arribo a l’altre costat i puc refer tot allò que no va sortir bé. Com tenir la carrera universitària que tant obsessionava al meu pare (sí, potser tenies raó).

I sí, d’alguna manera me n’he pogut sortir. Treballo i em guanyo la vida fent art, o fent que els altres en facin, o les dues coses alhora (d’això en diuen Art Comunitari, i a vegades encara dubto si soc artista o només un wannabe). He estat tan tossut que, mira, sense estudis i cap endavant. Però he descobert que a partir de certa edat em va començar a agradar estudiar, i he anat fent cursos per aquí i cursos per allà, màsters de títol propi, lectures sobre art col·lectiu i cultura comunitària… I veig que ara sí, que ara m’ho prenc de debò i en vull aprendre més. Vull aprendre sobre la investigació basada en les arts, sobre processos d’art col·lectiu, sobre la relació entre art i educació… Sobre tot allò que penso que és ara el paper de l’art: sortir dels museus i de la cova del geni, apropar-se als barris, matar l’artista.

I… que coi, també tinc l’espina clavada de no tenir un títol universitari. Jo també vull ser un intel·lectual. Però sobretot, sento que potser se’m dona bé això que faig i que he descobert allunyant-me de la carretera i seguint per un corriol amb entrebancs i alguna volta de més, però he estat jo qui ha dibuixat el camí i sento que ara, PER FI, té sentit estudiar, perquè sé que em pot obrir portes: a centres culturals i a museus, a col·laboracions i a projectes amb cara i ulls, a La Cosa. I sí, a més diners, que tampoc va malament.

Així que aquí estic. Per aprendre, per créixer, per alliberar tot el talent i fer coses encara més guapes. I per què no ho he fet abans? Doncs perquè no em donava la gana.

Marc Trujillo